Banyoles (Girona) 17 de febrer 1957
Banyoles (Girona) 17 de febrer 1957
Nascut a Banyoles el 17 de febrer de 1957, on resideix. Pintor, escultor i jugador internacional de la selecció espanyola de waterpolo. El gener de 1985 enceta un nou llenguatge plàstic batejat amb el nom de Nivopintura (acció pictòrica efímera que utilitza la neu com a suport). Ha participat en expedicions als Andes, al Karakorum i a l'Himàlaia on ha realitzat nivopintures.
L'any 1980 comença, tant de forma pictòrica com escultòrica, la sèrie Exercicis sobre un llapis, un treball amb el llapis Staedtler de color groc i negre amb base vermella.
La mina del llapis és essencial en el seu treball, cal recordar que el grafit és dels primers materials que va utilitzar l'home per plasmar un bocí de pensament.
La mina i el llapis continuen essent dos elements recurrents en la seva obra per descobrir noves línies de treball. Una d'elles, presentada en format de caixes, carregada d'un desacomplexat conceptualisme, desenvolupa gairebé tota una enciclopèdia visual de les seves vivències, del seu entorn -paisatge vital, en podríem dir- i dels seus referents artístics i culturals.
Exercicis sobre un llapis (1980)
Exposició per a una pel·lícula (2023)
Jordi Cabanyes i Xicu Barraca (2019)
Nivopintures. Al gener de 1985 aprofita el blanc de la neu caiguda a l'hort de Can Barraca com si es tractés d'una tela preparada per pintar-hi al damunt. La potencialitat d'aquest fet, com l'inici d'una nova forma d'art efímer o una aplicació particular del land art, el porta a repetir aquesta acció en diferents paisatges, Pirineu, Alps, Andes, Karakorum, Himàlaia.
Nivopintura G-II (2000)
Entre altres obres l'artista destaca La Pintalla, 1991 i 1m3, 1999 (escultura, art conceptual i land art).
La Pintalla, quadre de 14'20x6'45 metres es va pintar sobre la pantalla del cinema Victòria de Banyoles, dins d'una nau industrial i després es va exposar a la plaça de les Monges de Banyoles
1m3 consisteix en fer un forat al terra de 1x1x1 metres i dipositar la terra dins un cub de vidre de les mateixes dimensions..
La sèrie escultòrica Escales va inaugurar l'Espai d'Art Fundació Valvi el 2004 i té com a desencadenant principal l'accident d'escalada que va patir a l'Himàlaia.
Amb aquestes escultures cerca els límits de l'equilibri, algunes van penjades al sostre, d'altres duen el suport integrat. Els materials utilitzats són la fusta i el ferro.
L'escala és tecnologia del passat com l'agulla, la roda o el llapis.
L'escala és del tercer i del primer món.
L'escala és el mínim volum útil que fa un dibuix a l'aire.
L'escala és dues ratlles cosides.
L'escala té dues direccions.
L'escala es trenca.
L'escala es mou.
L'escala és risc.
L'escalada és una escala en el pensament.
Escales (2003-05)
Teranyines urbanes (2008-10)
Teranyines urbanes, sèrie iniciada el 2008, el motiu és el cub com a mínima unitat arquitectònica o urbanística, la reproducció i multiplicació de la qual dona lloc a un entramat, una estructura d'aparença caòtica però que conté el seu ordre intern. La teranyina urbana neix en relació a l'etapa de Jordi Bosch Lleó com a regidor d'urbanisme de la ciutat de Banyoles.
Buit en el gruix d'una paret comença a partir d'un projecte per omplir la fornícula de Sant Aniol d'Aguja, però la preparació d'aquest treball el portarà a experimentar al voltant del concepte del buit mateix, en alguns casos hi afegirà la figura humana completament despullada d'identitat i amb una funció plenament expressiva.
Sant Aniol (2016)
Buit en el gruix d'una paret (2017)
Buit en el gruix d’una paret (2017)
També és autor dels llibres:
Makalu (Quan t'acostumes al blanc)
Relat de l'expedició de les comarques gironines a la muntanya del Makalu de 8.481 m, la via d'ascensió va ser la Nord-Oest, variant Kukuczka de 6.000 a 7.200 m. Del 31 de juliol fins al 17 d'octubre de 1991. Himàlaia, Nepal.
Els colors del blanc
Transmet la vivència d’un absurd accident escalant una muntanya sense nom a la vall de Gokyo (Himàlaia, Nepal) on, amb la resta de companys, m’estava aclimatant per intentar l’aresta polonesa al Cho Oyu (8.201m). Setembre 2002.
Viatge cap al no-res
Col.lecció de 64 dibuixos acompanyats d'un poema a manera d'haiku en català, castellà i anglès de les experiències viscudes en les expedicions que he participat a la serralada del Karakorum (Pakistan): la primera l'any 1988 al Broad Peak (8.047m.) i l'última al Chogolisa (7.665m.) el 2017.
CONTACTE
Xarxes Socials